L’ansietat i l’angoixa se senten en el cos. Algunes de les seves manifestacions corporals són tremolors, sudoració, palpitacions, marejos, opressió en el pit.
- ¿Sents opressió en el pit?
- ¿Et suen les mans quan s’acosta a tu el noi o la noia que t’agrada? ¿Per què només et passa amb aquesta persona?
- ¿Et poses malalt fins al punt d’agafar la baixa quan estàs a punt d’aconseguir el reconeixement professional que anheles?
- ¿Et paralitzes només de pensar que estàs a un pas d’aconseguir aprovar les oposicions per a les quals tant t’has preparat?
- ¿El malestar generalitzat o un fort mal de cap et captura els caps de setmana?
Si has llegit fins aquí, t’hauràs adonat que l’ansietat i el desig estan íntimament lligats.
Les persones som contradictòries. Ens defensem del que més desitgem sense ser per a res conscients d’això. Ho argumentem amb bones raons:
- Aquest noi o noia no és adequat per a mi perquè…
- No, no prepararé les oposicions perquè total d’interina no em falta la feina
- Viatjar per a anar de vacances, que va!!!, aquí ja estic bé
- Els dinars familiars són un rotllo, no aniré més
Aquestes raons, entre altres, serveixen d’excusa per a evitar realitzar el desig propi. Desig que es pot posposar sense cap límit.
Però la culpa de la renúncia al desig propi l’atribuïm als altres o a les circumstàncies. Quan en realitat la raó és interna, és a dir, la persona no es responsabilitza d’això del que realment vol.
De què serveix posposar el desig?
Serveix per a evitar l’ansietat o l’angoixa que el desig ocasiona. Però també, es pot usar per a descobrir el que realment es desitja. Per exemple, si davant tres possibilitats es posposa una, aquesta serà la que més es desitja.
És probable que es necessiti ajuda quan en el procés de presa de decisions es presenten dificultats que comporten sofriment reiteratiu
Rosalina Sicart, psicoanalista i pedagoga.
