CÀNCER I LACTIS

Voldria saber perquè es diu que la llet i els productes lactis afavoreixen el risc de patir càncer i perquè s’aconsella retirar-los en pacients amb tumors per ajudar a la curació. He llegit opinions molt contradictòries al respecte i voldria tenir l’opinió d’un metge naturista.

                                                                                                                                                                                                                                                         M.R. (Tarragona)

 

És cert que la relació entre càncer i productes lactis està molt qüestionada per nutricionistes i professionals que representen la medicina convencional o “oficialista”, però és un pensament gairebé unànime entre els professionals que practiquen les medicines no convencionals.

Els arguments a favor d’aquesta relació no són banals. Estan fonamentats, a més de en l’experiència clínica amb pacients, en raonaments lògics i sistèmics (de visió global de les coses), en dades epidemiològiques i en evidència científica.

En primer lloc la coneguda expressió que els mamífers només prenen, en circumstàncies de normalitat, llet mentre alleten, ens ha de fer reflexionar. Si pensem en els bebès que per diferents motius no poden prendre llet materna veurem que els preparats substitutius contenen llet de vaca “maternitzada”, és a dir, modificada perquè sigui similar en les seves proporcions a la humana, ja que per exemple la quantitat de proteïnes que porta la llet de vaca és gairebé tres vegades superior. Això ja ens fa veure que aquí hi ha un problema. Sembla evident que un aliment que està preparat perquè un vedell augmenti 200 Kg i es faci adult en poc més d’un any, ha de contenir proporcions de nutrients diferents al d’un aliment programat per nodrir els primers mesos d’un nen que necessités al voltant de vint anys per completar el seu creixement. Aquesta escandalosa diferència de velocitat de creixement s’atribueix principalment a l’alta proporció de l’hormona IGF-1 (o factor de creixement insulínic) de la llet de vaca en relació a la humana. La IGF-1 fa que les cèl·lules es divideixin i es reprodueixin, i per tant afavoreix el creixement. Què pot succeir en aquells teixits alterats o modificats prèviament per factors físics, químics, biològics o fins i tot emocionals, si consumim en excés un nutrient que estimula el creixement? La resposta sembla clara: fomentem i facilitem el creixement tumoral. Si pensem que abans de l’any i fins al final de les nostres vides molts humans ja ingerim la llet de vaca o derivats de forma completa, sense modificar o humanitzar, és fàcil establir una relació entre l’increment de determinats tumors i el consum de lactis. En concret, la relació entre IGF-1 i càncer de mama en les dones i de pròstata en els homes, és una de les més documentades.

Els contraris a aquesta teoria parlen que aquest factor de creixement es fracciona i es destrueix durant el procés de digestió dels làctics. Aquest punt està en discussió però l’evidència epidemiològica sembla reforçar aquesta idea: en els països asiàtics, que és on es consumeix menys lactis, els tumors de mama i de pròstata són molt poc freqüents.

En el seu llibre “L’estudi de la Xina” (un llibre recomanable i ple de referències bibliogràfiques d’evidència científica), el Dr. T. Colin Campbell parla dels seus experiments amb rates a les que va provocar focus cancerígens amb aflatoxina (un important carcinogen) dividint-les després en dos grups. Un grup va ser alimentat amb una dieta rica (20% de la dieta) en proteïna animal (concretament caseïna, proteïna de la llet), i l’altre grup va ser alimentat amb tan sols un 5% de la dieta amb la mateixa proteïna. El resultat va ser que el 100% de les rates del primer grup van desenvolupar tumors de fetge i cap de les del segon grup. A més tampoc es desenvolupaven els tumors si el 20% de la proteïna de la dieta era d’origen vegetal. Aquests resultats tan rotunds de 100% en un grup i 0% en l’altre no són habituals en investigació. Una altra dada important d’aquest experiment es produïa quan les rates alimentades amb un 20% de proteïna animal que havien patit el creixement del focus cancerigen passaven a una dieta del 5%: el focus cancerós es reduïa. És a dir, existia una marxa enrere del procés, una disminució del tumor.

En el seu llibre el Dr. Campbell parla que aquestes dades en animals van ser ratificats en els humans en un dels estudis epidemiològics més exhaustius que hi ha hagut fins al dia d’avui: l’estudi de la Xina.

Hi ha molts treballs que relacionen el càncer amb l’excés de greixos i proteïnes animals (en el llibre citat es troben multitud de referències bibliogràfiques), i no hem d’oblidar que la llet i derivats són majoritàriament la suma d’aquests dos nutrients.

Pels motius anteriors i pels resultats obtinguts amb dietes sense lactis en persones amb càncer, la majoria dels professionals informats i formats en medicines no convencionals no aconsellem el consum de llet i derivats en aquests pacients.

 

 Pedro Ródenas ,Metge naturista.