Acostumo a utilitzar calçat amb taló alt i m’han dit que no és massa aconsellable. Em podrien dir per què i quin seria el calçat més adequat?
Ana M. (Madrid)
El taló alt fa que el peu es trobi en una inclinació que obliga els dits a suportar més pes del previst. Com el cos ha de mantenir-se vertical i el peu, pel taló, no pot baixar suficient per acostar-se a l’horitzontal, es creen una sèrie de mecanismes de compensació que afecten genolls, malucs i columna vertebral. Es camina amb el genoll una mica doblegat, la pelvis pateix més tensió de la necessària i la columna lumbar pateix una hiperlordosi i la dorsal una cifosi (gepa). Tots aquests trastorns, si aquest calçat s’utilitza de forma freqüent, a la llarga fa crònics aquests problemes i genera molèsties importants i difícils de corregir.
A més, moltes vegades, les sabates amb talons solen acabar amb l’extrem anterior punxegut per la seva part central, mentre que l’eix del peu passa pel segon dit. Això, afegit a la pendent del peu cap endavant a causa dels talons, fa que els dits quedin enclavats en aquesta zona més estreta, ocasionant molèsties i freqüentment produint deformacions. Els dits mitjans queden comprimits i es repleguen en “martell”, i els laterals es desvien cap al centre formant els galindons al dit gros del peu.
El calçat ideal ha de ser folgat per davant per no obligar els dits, amb la sola flexible i amb el taló bastant pla (no més de dos centímetres d’alt) per permetre el moviment de baixada del peu.
Pedro Ródenas ,Metge Naturista.
