Diuen que la bellesa és a l’interior.
Ho sabem i tot i així seguim tenint una veueta que ens diu: “Si, però sense abandonar-nos. Si puc conservar-me jove més temps millor”
Les preguntes més freqüents que rebem a la consulta són: Quin tipus de productes em puc posar? Què m’aconselles? Què m’anirà bé per a les taques, les arrugues, la flacciditat…?
Vivim en un temps de resposta immediata i això a la natura no funciona així. Nosaltres com a éssers humans som part d’aquesta naturalesa i, com a tal, seguim els seus ritmes, les seves estacions…El nostre cos i les nostres cèl·lules estan en un cicle constant de mort i renaixement. Si tenim en compte aquest valuós detall, podem imaginar que el que li doni com a aliment serà el que em nodreixi, l’exercici enfortirà els meus teixits i alhora oxigenara les meves cèl·lules, els moments de meditació (escoltant una bona música, dibuixant, pintant… ) aportaran pau a la nostra ment, i si la nostra ment està en pau puc sentir i sentir-me, observar i observar-me, i és des d’aquí d’on partiré per cuidar la meva capa externa, “la pell”.
La pell i les seves funcions
Podríem enumerar fins a vint funcions de la pell. Com les més conegudes en destacarem la funció protectora, barrera de tòxics i organismes estranys, barrera entre l’organisme i l’entorn; reguladora de la tensió i el flux sanguini, de la temperatura (termoreguladora); actua com un òrgan respiratori; és la base dels receptors sensorials que ens aporten el sentit del “tacte”; funciona com a organitzadora d’informació i processament; produeix queratina, i es neteja a si mateixa… Tenint presents aquestes funcions podem adonar-nos de la importància del que li donem per dins i del que li apliquem per fora.
Una manera de nodrir la pell des de linterior es basaria en una dieta amb molt aliment cru, fruites i verdures de temporada i aliments el menys manipulats possible. Aquests aliments seran digerits pels nostres sucs interns i resultat de tot aquest procés arribaran a la pell els nutrients necessaris. Aquest és el seu veritable aliment i la seva hidratació. Passarà el mateix amb l’oxigen.
Un cos que fa exercici camina o realitza activitats a l’aire lliure, aportarà als seus teixits un cabal de vida més gran. Tot això és un resum breu d’un procés meravell que el cos fa sol, sense necessitat que nosaltres hi intervinguem.
Què, quan, quant, on… hem d’incidir en la nostra cura externa? Quina és la intenció última quan cuidem la nostra pell? Coneixem el nivell de permeabilitat del teixit cutani? Mirarem de recordar, descobrir i posar-nos al dia de les pràctiques en cura de les nostres àvies i el que actualment és considerat una cura saludable, per poder decidir per nosaltres mateixes fins on cuidem de la sostenibilitat, els residus (envasos), les substàncies o components i tot allò que acompanya el món de la bellesa.
El cas de Cristina
Totes aquestes qüestions me les va posar a sobre de la taula Cristina, de 23 anys. De pell fina i delicada, una ànima amb gran sensibilitat, amb molta dificultat en l’ús de segons quins productes, i amb una pell que reacciona a múltiples substàncies. Ja des de nena van cuidar tant la seva alimentació, com els teixits de la roba, els sabons… Amb un grau d’impaciència alt em diu: “sóc com la princesa del pèsol, però sense princesa, i estic cansada i farta de tanta sensibilitat ”.
M’explica que no es pot posar ni un llapis d’ulls perquè se’ls congestionen al cap d’una estona. Parlem de com es cuida ella el dia a dia. M’explica els mètodes. Són senzills i al meu entendre molt pràctics. Combina infusions com a tònic, olis vegetals com a hidratants i màscares que va experimentant. A aquest nivell valorem que és adequat allò que fa i els resultats són bons. Pel que fa al maquillatge diu “no vol gaire”, però li agradaria quan va a alguna festa. Busquem informació i quedem que provi una línia de llapis naturals a veure com va. A la sessió fem mascareta d’argila amb olis essencials i un drenatge limfàtic facial amb un toc d’oli de Jojoba. Li queda la pell molt bé i no hi ha cap mena de reacció. Podríem deixar aquí el tema i veure com li va. Però intueixo que en necessita més.
Ja hem tractat què seria la seva petició inicial, les seves cures externes, i ara passem a entrar una mica més profund. Demano el permís i després de la relaxació del drenatge es troba disposada.
Parlem del que significa la pell com a barrera i protecció del que és extern, de l’alt nivell de reacció que presenta el seu cos… Res li sona de nou, però potser no sap per on caminar. Us parlo de diferents opcions que us podrien ser d’utilitat com l’acupuntura per regular les respostes del vostre cos, entre altres coses. La kinesiologia, com a eina d’un coneixement més gran de la seva relació amb certes substàncies, acompanyada amb unes flors de Bach per cuidar el sistema emocional, i la psicoteràpia com a eina de mirada interior. Acabem la sessió i em demana repetir el drenatge en un mes. Li dic que perfecte, i que durant el mes pensés sobre allò que hem parlat.
Un mes més tard
Arriba a consulta amb un gran somriure. M’explica que es va visitar amb la kinesiòloga i que li va donar una informació molt valuosa sobre certs aliments que el seu cos no podia tolerar, i això feia que estigués en una reacció constant. Van revisar la dieta i li va donar unes flors de Bach per harmonitzar-ne l’estat emocional. En resum, estava molt més animada. En sessió treballem el drenatge limfàtic facial que, segons em diu, li produeix un profund estat de benestar. En acabar sol·licita hora per al mes següent.
Nova visita
La trobada vital i plena d’energia, molt més d’acord amb la seva edat. Avui ve amb la seva mare a qui ha animat a visitar-se i conèixer el centre. En sessió m’explica que està molt més tranquil·la i alhora amb més ganes de fer coses. Les seves reaccions ja no són allò que eren. Segons diu textualment “em sento més normal”. Em transmet que en aquest procés s’està adonant de coses que li passen de les que no n’era gens conscient, en les relacions laborals, amb els amics, i fins i tot a nivell familiar. Se li estan obrint noves portes on mira amb ganes i recel alhora. Està valorant fer unes sessions de psicoteràpia per posar ordre a aquests nous espais.
A la Cristina la vaig tornar a veure un parell de vegades més, distanciades en el temps. El que va començar sent una consulta de cures externes ens va portar a una mirada més interior, a buscar la veritable bellesa, que ens omple el rostre de llum i el cor d’amor.
