Existeix en l’actualitat un pensament majoritari instaurat en la societat que promou una visió analítica i parcialitzada de les coses, que aprofundeix molt en les parts i s’oblida del tot i que per aquest mateix motiu actua com si nosaltres i el nostre entorn fóssim entitats separades i diferents, ocultant-la realitat i enganyant-nos a nosaltres mateixos.
Aquest pensament aplicat a la ciència és el que permet avui en dia dir que dos gots de vi diaris són bons per al cor, encara que per al fetge i per al sistema nerviós siguin un problema; que el sucre refinat ens dóna energia i ho necessiten els nens per créixer, tot i que sigui un agent immunosupressor i un desmineralitzant i lladre de vitamines conegut; que els gelats que porten llet són rics en calci i per tant bons per a l’osteoporosi, sense valorar l’aportació d’additius, colorants i altres substàncies no recognoscibles per l’organisme que incorporen, i que sobrecarreguen els filtres orgànics (fetge, ronyons) i seus mecanismes defensius (sistema immunitari) …
És el mateix pensament que considera un èxit un medicament que alleuja el dolor articular, encara que lesioni l’estómac; que busca i utilitza els principis actius de les plantes sense tenir en compte l’acció reguladora i sinèrgica del conjunt; que diu que un òrgan està malalt sense reconèixer que la malaltia afecta tot l’individu i s’expressa a través d’aquest òrgan; que proclama que al tercer món les persones es moren de malalties infeccioses, quan aquestes no són més que l’expressió d’un sistema immunitari debilitat per la fam …
Aquest pensament fa que fraccionemos la nostra vida, separant les necessitats del cos de les de la ment i l’esperit (convertim el treball i els diners que ens reporta en un cap més que en un mitjà); que fragmentemos la naturalesa per obtenir energia i armes nuclears i alliberem al medi en què vivim substàncies radioactives com si d’elements sense importància es tractés; que intervinguem en grans ecosistemes, per exemple destruint els boscos que ens aporten l’oxigen que respirem, com si d’una cosa aliena a nosaltres es tractés …
Seguint aquest pensament esperem que la ciència analítica ens digui que hem de menjar, com si l’aliment més adequat per a nosaltres no estigués sobre la terra des que la trepitgem, integrat, complet, i essencialment cru, com ens l’ofereix la natura. La fruita que ens donen els arbres ara és bona perquè porta vitamines, bioflavonoides, antioxidants. ¿I abans de saber de l’existència d’aquests nutrients no era bona? I quan coneguem tots el elements nous que sens dubte conté i que encara estan per descobrir, ¿serà millor ?.
Si ens entestem a conèixer a fons les parts, sense tenir en compte el conjunt, tal com diu la irònica definició d’especialista, arribarem a saber molt de res.
Necessitem recuperar aquest pensament avui minoritari, procedent de les antigues cultures orientals, preincaiques, o mediterrànies, que no perden la visió sistèmica de la realitat, relacionant sempre la part amb el tot; que respecta el nostre entorn perquè entén que som una prolongació del que ens envolta; que ens ajuda a reconèixer-nos com a individus que formem part d’una societat dependent del planeta on vivim, planeta que ens dóna el suport i que viatja per un espai que no és més que energia en estat pur, la mateixa que vibra i habita en el més íntim de les nostres pròpies cèl·lules.
Conèixer els cicles vitals que ens donen la vida i ens la mantenen, no per disseccionar-los i millorar com pretén la ciència moderna, sinó per entendre’ls en el seu conjunt i incorporar-nos a ells, és el camí més curt per no enganyar-nos i trobar respostes vàlides per a la nostra supervivència com a espècie, i la nostra plenitud com a persones.
Pedro Ródenas, Metge Naturista.