déficit vitamina d

DÈFICIT DE VITAMINA D

DÈFICIT DE VITAMINA D

Soc una dona de 42 anys i en una analítica recent m’han trobat un dèficit de vitamina D amb un valor de 12 ng / ml. Quina és la seva possible causa? Quin tractament em recomanarien?

                                                                                                                                   Anna (e-mail)

 

La vitamina D és un micronutrient que no produeix l’organisme per si sol, i per tant s’ha d’incorporar de l’exterior, amb els aliments o a partir de la llum solar. La seva aportació a partir de la dieta és escàs. En el món vegetal amb prou feines es troba de forma significativa, sent els xampinyons, sobre tots dessecats a el sol, la font més important. Els aliments amb major quantitat de vitamina D són els ous, el peix blau i els productes enriquits (llet, cereals, sucs …).

La forma més segura i duradora (dura el doble de temps que l’obtinguda amb els aliments) d’incorporar aquesta vitamina i de cobrir les nostres necessitats és a partir de l’exposició solar. A la pell, a partir de la llum solar, es produeix la vitamina D3 (colecalciferol), que és la mateixa forma en què es presenta en els aliments, emmagatzemant-se en els adipòcits i alliberant-se a la circulació es transforma, en el fetge, en calcidiol (25-OH vitamina d), que és la forma circulant inactiva d’aquesta vitamina. Quan el cos necessita d’ella, es converteix, en el ronyó, en calcitriol (1-25-OH vitamina D) que és la seva forma activa, a punt per actuar en els teixits.

Normalment, en les analítiques, es mesura el seu contingut en sang a través de l’calcidiol que és molt més estable que el calcitriol. Es considera deficiència a valors inferiors a 20 ng / ml, insuficiència entre 21 i 29 ng / ml i suficiència per sobre dels 30 ng / ml. Els nivells òptims estarien entre 30-60 ng / ml, encara que es considera normal fins a 100 ng / ml.

Tot i que vivim en un país amb moltes hores de sol, és molt freqüent el dèficit de vitamina D entre la nostra població. Això es pot explicar perquè la majoria de persones passen el dia tancats a casa o a la feina, i per l’ús de cremes de protecció solar que impedeixen l’arribada dels raigs ultraviolats imprescindibles per a la síntesi de vitamina D3 a la pell. El estres també sembla ser que consumeix part del nostre dipòsit de vitamina D.

Per obtenir les quantitats necessàries n’hi hauria prou exposar a el sol una superfície de pell equivalent a cara, mans i braços com a mínim, sense protecció solar, uns 15-20 minuts 3 o 4 dies a la setmana. El moment ideal per tenir un millor aprofitament de la llum solar seria quan el sol està més alt (el migdia), encara que un període d’exposició més llarg a altres hores també produiria la quantitat necessària. Cal tenir en compte que les persones de pell fosca necessitarien el doble de temps per cobrir la dosi adequada.

El dèficit de vitamina D, considerada avui dia una hormona per la seva implicació en importants i variades funcions de l’organisme, es relaciona amb problemes musculars (síndrome de fatiga crònica, fibromiàlgia), baixa immunitat i càncer, obesitat, diabetis, dolor i inflamació muscular o articular (artritis), esclerosi múltiple, depressió …

Per cobrir les necessitats diàries, sobretot en els països nòrdics que gaudeixen de poc sol, o per recuperar els nivells òptims quan hi ha dèficit, es recomanen els preparats o suplements de vitamina D, idealment en forma de colecalciferol, ja que té molt menys risc de toxicitat que el calcidiol que habitualment es recepta en forma de ampolles (Hidroferol®). La vitamina D es mesura en Unitats Internacionals (UI) o en micrograms (mg); 5 mg equivalen a 200 UI.

La dosi diària recomanada de manteniment en les persones adultes que no poden accedir a el sol és d’unes 1000 UI, i de 1500-2000 UI en les persones majors de 70 anys ja que tenen més dificultats en activar la vitamina.

En casos de dèficit com el teu, jo aconsellaria que prenguessis dues càpsules de 4000 UI de colecalciferol (vitamina D3) diàries durant tres o quatre mesos, fent després una analítica de control. Si la prens al costat dels menjars que continguin greix (oli per exemple) s’absorbeix millor ja que és una vitamina liposoluble.

 

Pedro Ródenas ,Metge Naturista.