Una de les raons més freqüents de consulta són pacients que pateixen de dolor cervical i dorsal (normalment entre les escàpules) que sempre és aquí. Pot ser més o menys intens, fins i tot èpoques en què gairebé és silent però no acaba de desaparèixer. Però quan ve un període de molt estrès, amb molta pressió en l’àmbit professional que s’ajunta amb problemes familiars i/o d’una altra índole, el dolor pot arribar a ser invalidant. És habitual que es puguin produir cefalees, dolor a les espatlles que es pot estendre fins al braç, i fins i tot produir tortícolis que no remet, encara que s’acusin al llit. I al matí següent segueixen igual, potser més descarregats pel descans, però quan tornen a l’activitat aquests dolors insuportables es fan notables de nou. De vegades, encara que es pugui dormir, un s’aixeca com si li hagués passat un camió per sobre… i així dia rere dia.
L’estrès
Aquest estrès, aquesta pressió per complir amb les obligacions del dia a dia, ens porten a sentir-nos sovint sobrepassats i incapaços d’arribar a tot”. Solem fer sospirs curts i secs. A més, si atenguéssim bé a la nostra boca, és possible que les nostres dents estiguin en contacte constant o més aviat apretant fermament.
En semiologia odontològica el bruxisme és diferent de l’osteopàtic. Un dentista sovint prendrà atenció en el desgast de les dents produïdes per la fricció durant la nit. Normalment et farà fer una fèrula de descàrrega, una espècie de motlle per a les dents per protegir les corones i suposadament per deixar d’apretar la. És habitual no ser conscients que apretem les dents perquè tenim una mena de bruxisme anomenat “concèntric”, cosa que significa que només apretem sense ximple i no genera desgast a les corones dentals. Però si ens vam tocar aquests músculs anomenats maseters que tenim a les barres de la mandíbula (entre l’orella i l’angle inferior de la mandíbula) notarem la musculatura tensa i ferma, i podem demanar apretar les dents per veure com es tensen una mica més del que ja estan.
En osteopatia valorem aquest to muscular, aquesta tensió que hi ha de base en aquesta musculatura com un indicador de salut. Doncs, el bruxisme és una forma d’expressar l’ansietat entre altres problemes. També els sospirs abundants és una forma d’expressar ansietat. Un és per mantenir-nos alerta i ferms per complir amb les nostres tasques i l’altre és un intent per despressuritzar l’excés de tensió que es pateix.
L’ansietat és un dels factors previs a patir insomni, alteracions digestives, trastorns mentals i/o altres malalties cardiovasculars. Així com pot ser un indicador d’una malaltia subjacent pot causar un impacte negatiu en la nostra salut mental i física.
Paula, un cas de cervicalgia habitual
Paula, una dona de 35 anys, ve a consulta referint que està patint des de fa més de dues setmanes un dolor intens a nivell cervical que s’estén cap a la zona dorsal dreta i abasta espatlla fins a l’avantbraç. Explica que pateix de tensió cervical sovint des de l’adolescència i sempre ha hagut d’anar lidiant amb el dolor fent estiraments i prenent algun antiinflamatori de forma freqüent quan augmenta el dolor. En aquesta ocasió, preocupada perquè els antiinflamatoris no fan efecte, decideix anar a consulta perquè veu que no millora el seu dolor.
Paula presenta una postura molt recta, amb les espatlles tirades cap a davant. Admet que li costa dormir, però sobretot s’aixeca molt cansada. Pateix d’alteracions digestives, de vegades un nus a l’estómac, digestions lentes i figa abdominal. El seu cicle menstrual està una mica desregularitzat, alternant alguns cicles curts amb alguns llargs i amb molt dolor menstrual. El seu dentista li va recomanar una fèrula de descàrrega que la fa servir a la nit.
Li demano que respiri. Una cosa molt habitual en pacients que pateixen d’ansietat intensa o crònica és un patró respiratori toràcic elevat, ascendint el pit, arquejant la columna lumbar i recollint lleugerament l’ombligo. Li suggereixo si pot respirar per l’abdomen. Em refereixo que “no sap com fer-ho”.
Li pregunto una mica per la seva vida. Treballa moltes hores davant d’un ordinador i creu que la postura no és gaire bona. Sol anar al gimnàs per fer una mica de màquines i alguna classe dirigida de bodypump.
Després de revisar la seva postura, s’ observa que té el coll rectificat, la zona dorsal que hauria de ser corba està totalment plana, i la seva zona lumbar també ho està excepte el sacre que està cap enrere, donant un aspecte d’ una falsa lordosi lumbar marcada.
Patró rectificat
Un patró postural marcat per la rectificació de la columna i amb molta rigidesa en aquesta, sol trobar-se en persones que pateixen bruxisme de forma crònica. El bruxisme és un indicador d’ansietat basal que normalment està relacionat amb una incoherència entre el que “m’agradaria que fos la meva vida i el que és”. Mentre hi ha aquesta incoherència la persona està atrapada en una gàbia mental per tenir un patró de pensament rígid que no permet cap altre tipus de possibilitats.
El cos està controlat per l’SNA (sistema nerviós autònom) que ens permet la regulació de moltes funcions corporals com la temperatura, la pressió arterial, funció digestiva, la regulació hormonal… Però sostenir aquesta situació d’estrès mantingut ens produirà una resposta excessiva del SNAS (sistema nerviós autònom simpàtic) que produeix una cascada de símptomes com augment de la tensió muscular, alteracions del patró respiratori, disminució de la funció digestiva i augment d’hormones com el cortisol, que produiran dificultats en fases son-vigília i que pot acabar en insomni, entre altres problemes. Està dissenyat per preparar el nostre cos per a la lluita o la fugida.
L’excés d’activació del SNAS (sistema nerviós autònom simpàtic) provocarà una caiguda de la capacitat de l’SNAP (sistema nerviós autònom parasimpàtic) que s’encarrega de relaxar i reparar el cos, reduint la tensió muscular, la pressió arterial, la freqüència cardíaca, regulant la respiració i la digestió, així com el sistema hormonal.
Tractament
El prioritari a Paula va ser equilibrar l’activitat de l’SNA, el patró respiratori i reduir el bruxisme. Se li va treballar primer alguns punts d’acupressió per reduir el to general, després se’l va tractar a nivell suboccipital i de cervicals altes C1-C2 per alliberar la tensió del recorregut del nervi vago que és el responsable de SNAP i permetre el seu lliure funcionament. Es van treballar també els segments C3-C4 d’on surten els nervis frènics que regulen l’activitat del diafragma. Mentre la tractàvem la seva respiració es va tornar més suau, lenta i profunda, sent Paula conscient d’això. Va començar a sentir una pau profunda al seu interior i se li va dibuixar un somriure suau i espontània a la seva cara que abans estava tensa. Li vaig comentar que es quedés amb aquesta sensació i la integrés per fer-la servir sempre que se sentís ansiosa.
Durant la sessió vam estar parlant de la pressió a la feina. Paula es considera molt exigent amb ella mateixa. Si una tasca pot sortir malament la revisa i la torna a revisar de forma sistemàtica. Comenta que li costa molt permetre’s fer fallades o que alguna cosa no quedi “perfecte”. El seu cap la pressiona molt amb moltes tasques que de vegades no són prioritàries. Ella assenteix sense rechistar sabent que el seu cap no està tenint en compte tot el seu volum de feina. “Se sent trepitjada pel seu cap”. Així és com percep la relació amb ell. Paula no protegeix la seva integritat i es carrega innecessàriament. Parlem sobre el llenguatge assertiu, sobre com manejar el que pensem i poder expressar-lo sense necessitat de saltar ni de callar-se. També treballem algunes parts congestionades i tenses per equilibrar les pressions corporals entre la cavitat toràcica i l’abdominal.
En acabar la sessió li explico una rutina respiratòria de 10′ al dia abans d’acostar-se que consisteix en un posicionament concret de la columna vertebral a diferents nivells, per estirar el teixit profund que està més tens i poder millorar l’equilibri entre l’SNS i l’SNP. També li comento que la respiració dirigida en algunes parts del cos, cap a les costelles i la zona posterior de la seva esquena baixa, pot calmar els pics d’ansietat quan els sent.
Seguiment
Paula torna al cap de dues setmanes. Està millor. Ha millorat molt la seva tensió muscular i descans. Va practicar gairebé tots els dies l’exercici respiratori. Ara, sembla que el que li diu el seu cap no l’afecta tant. Li demano una respiració abans de començar. El seu patró respiratori toràcic es manté, però quan li demano una respiració més baixa és capaç de dur-la a terme. La seva postura està més relaxada, les corbes naturals de la columna s’han començat a normalitzar, no està tan rectificada ni rígida. Paula ha fet els seus deures amb ella mateixa de gestió de l’ansietat. Seguim treballant algunes parts habituals que tenen tendència a bloquejar l’equilibri intern, i abordem aquest teixit profund que s’ha tensat al llarg dels anys.
Comentem com li van les digestions i diu que encara pateix algunes molèsties. Se li donen algunes pautes i recomanacions. Està molt més receptiva a parlar de les coses que l’afecten i se li comenta sobre la possibilitat de fer psicoteràpia. En l’adolescència va patir de bullying i va generar molta introversió que la limita per expressar situacions que el molesten, aspecte que ha perdurat en la seva vida per molts anys.
Durant les sessions posteriors, cada vegada més separades en el temps, Paula encara esquerda les dents, tot i que creu que molt menys, mostra un humor molt més fresc i espontani, el descans ha millorat i les seves alteracions digestives han remès molt. Sembla que s’ha començat a alinear amb ella mateixa.
Victor Argüelles, osteòpata fisioterapeuta de l’equip de professionals de “Integral, Cooperativa de salut”.
