Psicologia infantojuvenil

Psicologia Juvenil

Encaixar o crear en el món adult?

Als 16 anys, de vegades ja veient-ho venir des d’anys abans, se’ns planteja la pregunta:

¿Trio estudiar més?
¿Si és que sí, què?
¿Si és que no, què faig?

Entre els 16 i els vint-i-cinc, quan acabem d’estudiar el que hem triat o ens han obligat, se’ns planteja la pregunta:

Treball per a algú? De què?
¿Emprenc la meva pròpia feina? Com?

En algun moment entre els 16 i els 35 en què tenim alguna cosa d’independència econòmica, se’ns planteja la pregunta:

On viu?
Només/a? Amb qui/es?

Les respostes a aquestes preguntes, a més de personals i intransferibles, són una mica més difícils per alguns motius:

El món ja no funciona com abans, no com ens han contat que funcionaria.
La majoria de les persones grans que tu continuen esperant que et converteixis en un/a adult/a modern/a estable.
El que estudies sembla que et dona prestigi social, i que se’l dona a la teva família. De vegades és difícil que facis el que tu realment vols si et posen pressió.
No hi ha prou persones que vulguin que treballin per a ells/es, i n’hi haurà menys probablement més endavant.
Per viure pel teu compte i no haver de tornar enrere, necessitaràs pagar un lloguer sense sou estable.

L’ alternativa

Vagi panorama. L’alternativa a encaixar en aquest món adult és crear-hi un lloc. Un lloc que t’agradi.

Per viure en el món d’ara: Informació crítica
Per ser un/a adult/a postmodern/a inestable: Relacions fortes
Per estudiar el que realment vols tu: Autoestima clara
Per treballar pel teu compte: Equip de treball
Per viure pel teu compte: Convivència col·laborativa

I encara que tot això t’ajudi que el panorama actual no et menja, també et caldrà:

Decidir encara que tinguis dubtes: es pot prendre decisions sense tenir-ho clar
Elegir entre moltes alternatives: es poden mantenir obertes altres opcions quan tries
Comprometre’t: es poden canviar els compromisos parlant

T’acompanso? Demana hora

Psicologia Adolescent

Qui sóc si ja no sóc jo?

10 anys, 11, 12, 13, 14… Ens surten pèls al cos i van venint més canvis. En algun moment, entre els 10 i els 15, treiem fluids per la vagina i pel penis.

Saps què ha passat dins dels nostres cossos perquè passi això fora dels nostres cossos?

Comencem a sentir coses que abans no sentíem

Ens enfaden coses que abans ens donaven igual
Ens agraden coses que abans ens donaven asco
Ens posen trist coses que abans ens divertien
Ens donen por coses que abans ens avorrien

La nostra família comença a donar-nos més igual… Veiem els seus defectes i ja no volem ser com ells. Volem ser tot el contrari a ells.

Ens importen més les nostres amistats, i anem canviant de grups per aprendre i provar noves maneres de ser. Com qui volem ser si ja no som com la nostra família?

Per això, ens importa molt qui va amb qui, amb qui anem nosaltres o nosaltres, els nois o les noies que ens agraden…

Poden passar 3 coses:

Que la nostra família no ens deixi anar amb les nostres amistats.
Que les nostres amistats no ens deixin anar amb ells o no ens deixin anar amb d’altres.
Que la nostra família i les nostres amistats ens deixin anar amb qui volem i canviar tantes vegades com vulguem.

Llavors, cal fer 3 coses diferents:

Tranquil·litzar la nostra família, negociar permisos i complir compromisos
Connectar amb els nostres amics i amigues, acordar relacions i cuidar els vincles
Gaudir de la llibertat de relació i exploració que és pròpia de la nostra edat

Per poder fer cadascuna d’aquestes coses, necessitarem:

Dir no als compromisos que ens demana la nostra família i són excessius per a la nostra edat.
Dir no als amics i amigues que ens rebutgen i als que ens demanen que hi vagin només.
Tenir persones de confiança amb les quals parlar de com ens van les relacions i preguntar-los sobre les experiències noves.