Alexandra Alsius

Jo també m’he sentit perduda en alguns moments de la meva vida, he sentit que les coses no em sortien com jo volia i que m’estava auto-boicotejant. He patit i he intentat buscar-li un significat, com si això pogués fer el dolor més petit, he desitjat no sentir amb tanta intensitat… Hi ha hagut dies que no em volia aixecar, he començat a plorar per una cosa i he continuat plorant durant molt de temps sense saber per què plorava.
Vaig estudiar psicologia per una sèrie de “casualitats” i a poc a poc, em vaig enamorar d’aquesta professió tan agermanada. Per mi, estar acompanyada en alguns moments de la meva vida, ha representat una gran diferència. I arran d’això, m’agrada pensar-me com una llum en els moments més difícils i vulnerables de les persones, que es limita a anar posant llum a tot allò que la persona no està veient en aquells moments, però que ja és allà. Tant les coses doloroses, com tots els recursos i potencialitats. M’encanta la meva feina, i és un honor per mi poder dedicar-me a acompanyar persones.

Cada persona i cada procés és únic.
T’acompanyeixo i escolto en el que hi ha
Des d’un profund respecte i al teu ritme.
Tu ets l’experta o l’expert en la teva vida
I ets l’única o l’únic que té el poder per decidir donar un espai a això que t’està fent patir i transformar-lo.
Estar acompanyada o acompanyat pot marcar la diferència.
Comencem?