De vegades els desitjos que nien en els replecs més íntims d’una persona van acompanyats de pors que provoquen inseguretat. La por imposa una manera de sortir-se’n amb els quefers. Quan la por dirigeix potser algun desig quedi de banda i la persona afectada es trobi duent a terme tasques no desitjades que l’indueixen malestar. Si la situació persisteix la persona pot produir símptomes com ansietat o insomni.
Per il·lustrar-ho, explicaré un resum del treball psicoanalític realitzat per una dona mare de tres filles a la qual anomenaré Teresa.
El cas de Teresa
Fa un temps que la Teresa tot just dorm. Al principi no sabia que li passava per no poder dormir, després va descobrir que era tal la por a despertar-se i no tornar a agafar el son que la mateixa por li impedia dormir-se. Havia començat un tractament homeopàtic i decideix realitzar també un treball psicoanalític per aclarir què li passa.
Quan la recepció diu que està molt ansiosa, sobretot l’obsessiona la por de no poder dormir si es desperta a mitjanit. Davant la meva pregunta ¿A què despertar té por? no sap que respondre. Li sorprèn no tenir cap resposta però li sorprèn encara més que ni tan sols se li hagués ocorregut plantejar-s’ho, doncs ella es concep com una persona amb una alta capacitat d’eficàcia. Em va interessar per la seva situació personal de la qual diu estar molt contenta amb la seva família. Desitjava tenir una família.
Explica que era molt feliç de jove. La primera vegada que recorda haver patit va ser quan buscava parella per fundar una família. No va ser fàcil, tenia por de no aconseguir-ho davant els primers intents fallits, però ara té tres filles meravelloses i un marit que la vol, per això no entén que li passa. En lloc de gaudir de la seva família pateix i ja no pot més.
El treball terapèutic
La meva feina consisteix en ajudar-la a descobrir que li passa. El primer que faig és preguntar-li com se les apanya per tirar endavant a la família i la feina. Diu sentir-se aclaparada per la quantitat de tasques que li ocupen tota la tarda i no li queda temps de jugar amb les seves filles. Tirant d’aquest fil, i sense donar res per descomptat, la situació que va aparèixer va ser la següent: Teresa treballa en jornada intensiva ia la tarda s’ocupa de les nenes al costat d’una cangur. De què s’ocupa exactament Teresa? Resulta que s’ocupa d’un munt de tasques que les viu com obligacions ineludibles. I la cangur que fa? Juga amb les nenes. Quan li pregunto si és possible organitzar-altrament Teresa respon amb un no rotund. Em va interessar pels motius d’aquesta rotunditat i al·ludeix que ha tingut molta sort amb la cangur perquè coneix a les seves filles des que van néixer, les vol molt i les tracta amb molt d’afecte. ¿I, tu quan pots jugar amb els teus filles? Després d’un llarg silenci diu potser hagi de pensar-ho.
Durant unes sessions el tema principal és esbrinar com pot sortir-se’n amb les “obligacions ineludibles” que diu no poder deixar de fer. Els arguments que va presentant se li cauen pel seu propi pes. Quan ja no li queda cap argument en peu, exposa al seu marit que desitja disposar de temps per jugar amb les seves filles. Després d’algunes converses, tots dos prenen la decisió de realitzar un canvi en l’organització domèstica ja que la petita ja va a l’escola. Consideren que ja no és necessària una cangur sinó més aviat algú que s’encarregui de les tasques domèstiques al matí. A la tarda Teresa i el seu marit es cuidessin de les nenes. Unes setmanes després d’efectuar aquest canvi dorm força bé i segueix amb el tractament homeopàtic.
Interpretació i solució del problema
Per Teresa ha estat un canvi necessari però molt complex de dur a terme ja que no podia ni pensar en prescindir de la cangur. Per a ella, treure la cangur, era com deixar a les nenes sense mare. ¿Sense mare? Teresa sense adonar-se’n, havia anat delegant la cura maternal a la cangur i ella s’havia quedat amb les tasques. Com podia haver-li passat això amb les ganes de ser mare que tenia? Com ja he avançat la por ha jugat un important paper.
Quan Teresa va tenir la seva primera filla va sentir una responsabilitat molt gran. D’ella depenia la vida de la seva filla. No podia fallar. Ja no era ella sola, ara tenia una responsabilitat, portar la seva filla endavant. Va tenir la sort de trobar a una cangur que va establir un vincle afectiu molt estret amb la nena. La tranquil·litzava sentir que la seva filla estava en bones mans mentre ella treballava. Amb el temps van arribar les altres dues filles i la dinàmica familiar va seguir sense més. Un dia la seva filla petita li va dir “mami tu no, la Anna”. Li va doldre tant sentir-se rebutjada, que ara es dóna compte que a partir d’aquest moment no va poder dormir més. Aquí quedo localitzat l’origen de l’insomni. Com Teresa va interpretar aquest rebuig? Va tenir la sensació de ser rebutjada com a mare. Mentre ho relatava li pregunti com s’havia manejat amb les responsabilitats maternes des del principi. En aquest moment entenia que quan va tenir la seva filla gran, es va deixar portar per la por a fallar com a mare. Va pensar, sense pensar, que la cangur ho feia millor que ella i es va refugiar en les tasques domèstiques. Quan van néixer les altres dues filles va ser més aviat per la inèrcia i la comoditat. Ara comprèn que sense proposar-s’ho va donar a la cangur seu lloc de mare de la cura i del joc sense concedir l’oportunitat d’aprendre.
Així és com va trobar conformitat amb el seu desig. Per això va ser necessari en un primer moment reconèixer el seu patiment i mirar l’ansietat i l’insomni com a probables solucions en lloc d’alguna cosa a eliminar, ja que gràcies a ells demanava ajuda per investigar que li succeïa en lloc de seguir patint. Aquesta manera d’enfocar el tractament va permetre situar a Teresa en un lloc de dignitat des d’on reordenar retroactivament els esdeveniments viscuts com a mare, atorgant-los la necessitat d’assumir el quefer matern. Així es va lliurar de la por que dirigia els seus passos per prendre de la mà el desig que la impulsava a portar a terme la seva maternitat amb l’alegria de jugar amb les seves filles mentre creixen.
Valoració final
En general els símptomes mobilitzen a demanar ajuda per les molèsties que causen i és clau la perspectiva des d’on es mira la demanda d’ajuda. Si aquesta petició d’ajuda és acollida per descobrir els secrets dels símptomes, llavors, s’obre l’ocasió de dur a terme una lectura. Lectura de la qual emana un saber subjectiu, aquell que està escrit en el llibre particular de cada persona, del qual només hi ha un exemplar que ofereix les coordenades necessàries per a realitzar el treball interior que porti a ocupar un lloc d’acord amb el desig com en el cas exposat.
La tasca de llegir en el propi llibre, per contradictori que sembli, necessita de l’ajuda d’una altra persona perquè el més íntim freqüentment es presenta en l’experiència com el més aliè. Aquesta característica, situa en posició de dependre d’algú que sàpiga ajudar a llegir i per descomptat contradiu l’ideal d’independència personal vigent.
Rosalina Sicart
Pedagoga y Psicoanalista
