Mètodes anticonceptius, Quina és la decisió encertada?
Més de 80 milions d’embarassos no desitjats ocorren cada any i el 50% d’ells acaba en la finalització d’aquest. Fins i tot en països on hi ha un alt ús d’anticonceptius, més del 40% de dones formen part del grup d’alt risc d’embaràs per l’ús inadequat del mètode escollit.
És interessant observar l’elecció dels mètodes anticonceptius segons la baixa taxa en risc d’embaràs. Això és la raó que més pot influenciar a la dona en l’elecció. Mentre mètodes com les pastilles anticonceptives (combinades i només de progesterona), els pegats, els anells vaginals i les injeccions ofereixen efectes que no són beneficiosos, i aquest aspecte és molt important per a moltes dones, ser inconstant en l’ús dels mètodes esmentats té un alt nivell de fracàs. La taxa de fracàs és de 20 vegades més gran que amb l’ús del Dispositiu Intrauterí, conegut com DIU, el considerat mètode més fiable. Amb l’ús del preservatiu els nivells de fracàs són encara més grans.
El DIU és una de les formes anticonceptives més usades mundialment. Aquest és un petit dispositiu que es col·loca a l’úter per evitar embarassos. Actualment hi ha dos tipus de DIU, el de coure i l’hormonal.
Entre ells, hi ha estudis que suggereixen beneficiosa la utilització del DIU hormonal, ja que el DIU de coure podria causar inflamació en el teixit. De fet, es suggereix que el coure és utilitzat per fer més grans vegetals com el tomàquet. No obstant això, aquest mètode no està exempt de riscos. La col·locació del DIU pot trobar complicacions com migracions, malformacions o perforacions uterines.
L’elecció hauria d’estar guiada i controlat pel professional que la recomana, considerant quina és la millor opció per a cada persona.
Com pot ajudar l’Osteopatia?
L’osteopatia és la ciència i l’art de diagnosticar i de tractar les disfuncions de mobilitat dels teixits del cos humà que poden provocar alteracions, trastorns, i canviar l’estat de salut de l’organisme.
L’osteopatia també es defineix com una teràpia en la qual s’apliquen forces guiades, i diverses tècniques realitzades per l’osteòpata, per millorar la funció fisiològica del sistema i / o donar suport a la homeòstasi que ha estat alterada per la disfunció. La varietat de tècniques que s’utilitzen persegueix l’objectiu de millorar el rang de moviment, la textura i qualitat del teixit i, sobretot, disminuir el dolor agut i / o crònic. L’osteopatia va ser una ciència creada a finals del segle XIX, i va ser la primera a posar en evidència les interrelacions entre el sistema múscul esquelètic i els altres sistemes orgànics.
L’osteopatia tracta de valorar el cos en la seva totalitat, millorant la funcionalitat d’aquest, trobant el que està ocasionant la disfunció. Amb les tècniques utilitzades se li dóna informació perquè es curi per si mateix.
Pot el DIU provocar un dolor múscul esquelètic?
Cas clínic:
Una pacient de 31 anys va venir a visitar-me derivada per un company, amb motiu de dolor i adormiment del braç esquerre, sobretot durant la nit. Ella, sense cap tipus d’història mèdica o patologia actual i passada, descrivia un dolor constant al llarg del braç, suportable però irritant. El dolor s’agreujava a la nit i s’acompanyava d’adormiment de la mà.
Indagant més sobre aquest dolor, vaig saber que havia començat feia 6 mesos. La pacient havia realitzat 10 sessions de fisioteràpia i osteopatia, amb el diagnòstic de pinçament en un nervi que prové de la columna cervical. Els tractaments estaven focalitzats en teràpia manual a les zones de cervicals i braç millorant la mobilitat i relaxació dels teixits de l’esquena. Després dels tractaments la pacient millorava, però el dolor era recurrent. Tot i anar millorant, el dolor era canviant, de l’esquena a l’espatlla i d’allí al coll, sempre afectant la banda esquerra.
Després de 6 mesos, el problema es va convertir en crònic, desgastant a la pacient física i psicològicament. Llavors, és quan vaig creure convenient tornar a començar des de zero.
-¿Va passar alguna cosa diferent fa 6 mesos?
La pacient es va quedar en silenci uns segons, pensant … I la seva resposta va sorprendre a ella, ja que fins ara no havia pensat en això. Just per aquestes dates havia deixat d’alletar el seu nadó i s’havia col·locat un Dispositiu Intrauterí. Portava el hormonal, ja que li havien explicat que el de coure podia causar-li algun tipus d’inflamació.
Primer vaig pensar que podia ser algun desajust hormonal, però després vaig pensar que potser el DIU li estava causant alguna tensió afectant el sistema múscul esquelètic, i provocant un dolor que, encara que fos en una altra part del cos, podria estar relacionat.
Em vaig prendre el meu temps per explorar a la pacient i com a resultat vaig obtenir, just exactament el que l’anterior terapeuta havia descrit, un pinçament a nivell de la cervical, però a més em va cridar l’atenció la tensió que la pacient tenia a la zona baixa abdominal i la densitat que el teixit presentava. Això era signe que alguna cosa allà estava passant. En una exploració una mica més analítica, vaig comprovar que els lligaments de l’úter, sobretot a la banda esquerra, estaven en tensió. A més, en la postura global de la pacient, hi havia una lleugera inclinació cap al costat esquerre. La impressió general que em donava era que el cos estava en compressió.
Vaig decidir realitzar un tractament suau basat en la relaxació dels lligaments que van de l’úter a la columna lumbar i pelvis. També vaig realitzar tècniques de relaxació de la musculatura pèlvica, lumbar, diafragmàtica i cervical. Li vaig ensenyar a la pacient exercicis d’estiraments per mantenir l’equilibri ia més, li vaig recomanar visitar al ginecòleg per obtenir una segona opinió sobre si seria oportú treure el DIU.
Vaig tornar a veure a la pacient una setmana després de la primera visita, i ja no presentava cap tipus de simptomatologia: el dolor havia desaparegut. La pacient va descriure que la nit del tractament ja no va tenir dolor i, l’endemà, va visitar al seu ginecòleg que va decidir treure-li el DIU. Després d’un mes vam realitzar una visita de control. La pacient no ha tornat a tenir mal des de llavors.
Aquest cas reflecteix la necessitat de tractar a les persones com a organismes individuals. Això no vol dir que el mètode anticonceptiu DIU no funcioni correctament, però en aquest cas específic, el cos de la pacient no es va adaptar a la introducció d’un cos estrany, i això es va expressar amb un dolor al braç, a través d’una relació anatòmica. Cada cos s’adapta de formes diferents a elements externs, tant ambientals, artificials … En aquest cas, si la pacient desitgés continuar amb els mètodes anticonceptius, seria recomanable que el seu ginecòleg estudiés quin d’ells seria el més beneficiós.
Ana Águila Martínez ,Fisioterapeuta i osteópata.
